Hi ha qui menja l’embotit directament i hi ha qui, primer, dedica un temps a treure-li la “pell”. Però, què és exactament aquesta pell? Cal entretenir-se a treure-? Us expliquem perquè el budell natural és la millor opció per conservar l’embotit.
La budell natural és comestible
Aquest embolcall natural de l’embotit és comestible, el cos la digereix amb facilitat i, a més, és una part fonamental i necessària del producte. La tripa natural té unes característiques que la converteixen en l’opció més sana i natural per conservar l’embotit. És permeable, cosa que ajuda a que l’embotit pugui mantenir millor totes les propietats organolèptiques, és resistent, elàstica i no genera residus.
L’ús de budell natural és sinònim de qualitat i com a consumidor, et permet saber que el producte que estàs comprant haurà conservat intacte tot el sabor.
Hi ha diferents tipus de budell natural?
Els budells naturals tenen diferents diàmetres depenent de l’animal del qual procedeixen. La tripa de boví s’utilitza per als embotits més grans, com la llonganissa, mentre que el budell de porcí s’utilitza per a embotits amb un diàmetre més reduït, com el fuet o la somalla. La secallona i la salsitxa s’acostuma a embotir en budell d’oví, encara més estreta. Per a les peces més grans es poden usar budells d’altres espècies o budells cosides, com la Llonganissa Cular.
Com distingir un budell natural d’un budell artificial
Diferenciar un budell natural d’una artificial és molt senzill. La tripa natural és d’origen animal, de manera que no n’hi haurà dues d’iguals, i cadascuna tindrà una forma diferent. L’embotit resultant tindrà irregularitats, punts més gruixuts i punts més prims. En canvi, l’embotit embolicat en budell artificial tindrà un diàmetre uniforme, sense bonys ni irregularitats.
La tripa natural li confereix a l’embotit uns aromes propis que es perden amb el budell artificial, de gust neutre.
La llonganissa Cular (Culana)
Mentre que la llonganissa Pedragosa està feta amb intestí prim de boví, la nostra llonganissa cular està embotida en intestí gros de porc, de manera que la “pell” que l’envolta és molt més gruixuda. El sabor és més intens, molt característic, i l’aroma de maduració resultant és fàcilment recognoscible.
